MINIACTIVITAT 2.2

Història complerta

Entrevistadora: M’agradaria demanar-te que compartissis una història sobre l’ús de la tecnologia a la classe, en alguna sessió que trobis que ha estat un èxit. Educadora: L’experiència que explicaré es porta duent a terme des de fa tres anys al segon cicle d’educació infantil de l’escola. Des d’aleshores he deixat de ser tutora per passar a ser la mestra de reforç. Entre d’altres activitats, duc a terme activitats d’ensenyament-aprenentatge per tal d’iniciar els nens amb l’ordinador. Són nens petits i el que faig és tot a nivell molt bàsic, en quant a informàtica. Bàsicament fem jocs en què s’utilitza l’ordinador. Jocs que anys enrere es feien a la pissarra o en paper, ara els oferim l’oportunitat de fer-los a través de l’ordinador. Entrevistadora: En què consisteixen les activitats? Educadora: Són activitats de caire individualitzat, és a dir, vaig cridant als nens per a que facin les diferents activitats mentre estan amb la mestra fent jocs de taula. Utilitzem un CD multimèdia en què hi ha activitats dels continguts que treballem a classe. Com que estem parlant d’una edat en què tot just comencen, crec que és bo realitzar activitats que estiguin relacionades amb el temari de classe ja que estan contextualitzades en el seu aprenentatge. Bàsicament ens centrem en els conceptes que es treballen a classe, aprofitant-se del domini del ratolí. Molt poques vegades es demana que utilitzin el teclat. Entrevistadora: Quants anys portes treballant com mestra? Educadora: 9 anys. 6 com a tutora i 3 com a mestra de suport. Entrevistadora: Era la primera vegada que feies aquest tipus d’activitat amb l’ordinador? Educadora: Tant directament si. Quan era tutora, havia utilitzat l’ordinador a la classe per a explicar contes i fer diferents activitats com escriure alguna paraula amb el teclat, ensenyar a buscar diferents coses a internet... tenim la sort de tenir connexió d’alta velocitat, la qual cosa ajuda molt a l’hora de dur a terme qualsevol activitat. Entrevistadora: Quin grau de coneixement tens sobre les tecnologies? Educadora: D’informàtica tinc el que m’han anat explicant i el que he anat descobrint jo tots aquests anys, cada vegada en tinc més, l’experiència es nota. A casa utilitzo l’ordinador sovint i aquí a l’escola també. He estudiat, a més de magisteri, comunicació audiovisual la qual cosa fa que tingui un coneixement més ampli ja que hi ha moltes activitats que es poden dur a terme en aquesta edat i que hi ha molta gent que desconeix: es pot utilitzar, per exemple, un canó per a fer contes, jocs, ombres xineses... amb el vídeo es pot passar una pel·lícula, treure la veu i preguntar els nens què creuen que diuen els personatges pels gestos, per les expressions, com se senten, per tal de treballar les emocions, fer que els nens posin la seva veu... poc a poc s’haurien d’anar integrant aquestes tecnologies. Entrevistadora: Amb quin tipus d’alumnes treballes? Educadora: Amb nens de parvulari, de 3 a 6 anys. El nivell de les famílies és mitjà, mitja-alt. Estem parlant d’una escola que es troba al centre d’una ciutat. Entrevistadora: Quantes hores dediques a la setmana per a cada classe? Educadora: 1 hora per a cada classe però no dóna temps que tots els nens utilitzin l’ordinador ja que depèn del joc, de l’activitat i del nen, aquest pot trigar entre 2 i 5 minuts Entrevistadora: Què es pretén amb aquestes activitats? Educadora: Que els nens vagin familiaritzant-se amb l’ordinador. Que coneguin les seves parts, la seva funcionalitat bàsica i que arribin a final de cicle sabent utilitzar el ratolí correctament. A més, que arribin al primer cicle d’educació primària tenint les nocions bàsiques per a utilitzar l’ordinador per tal que no es trobin amb un món desconegut. Entrevistadora: Com s’avaluen si han assolit els objectius? Educadora: L’avaluació és continuada ja que vaig anotant, sempre que fan ús de l’ordinador, si segueixen i entenen les consignes indicades, si utilitzen correctament el ratolí, quin grau de precisió tenen, la lateralitat, etc. Entrevistadora: Amb quines dificultats et trobes? Educadora: La veritat és que és una activitat molt positiva en què els nens estan molt engrescats i molt interessants en allò que fan. De fet, tot i que viuen en un món envoltat de tecnologies no deixa de ser una novetat dins l’àmbit escolar. He de dir, però, que cada vegada em trobo amb més nens que tenen manca d’atenció, es distreuen amb facilitat, no tenen paciència...també els costa molt el maneig del ratolí, la direccionalitat... la veritat és que es reflecteixen molt les mancances que tenen a la classe. Amb el que també et trobes és hi ha nens d’un mateix grup que tenen nivells molt diferents. Entrevistadora: D’on va sorgir la idea d’introduir noves tecnologies en l’ensenyament? Educadora: Ho vam decidir l’equip de mestres d’educació infantil. Som nosaltres les qui hem impulsat que a cada classe hi hagi un ordinador. L’equip directiu al principi no ho entenia gaire. No entenien de quina manera es podia utilitzar l’ordinador amb nens de tan curta edat. Entrevistadora: Es veu una evolució entre els diferents nivells? Educadora: I tant que es veu. És una sort poder haver iniciat aquest tipus d’activitats ja que puc veure l’evolució que han anat fent els infants. Es nota més domini dels alumnes que estan a l’escola des de fa tres anys que no pas aquells nens que han arribat nous i que no han tingut contacte amb l’ordinador. Entrevistadora: I com actuen els nens davant d’aquest tipus d’activitats? Educadora: Molt bé. La gran majoria es mostren molt interessats. Els agradaria fer-ne més sovint, però el temps no ens ajuda. Entrevistadora: Com valores aquesta experiència? Educadora: Bé, però m’agradaria fer moltes més coses amb les tecnologies perquè veig que hi ha moltes possibilitats Entrevistadora: Has plantejat a l’equip de mestres la possibilitat d’utilitzar l’ordinador més hores? Educadora: Només cal que les tutores s’impliquin i dins de les activitats que duen a terme, integrin les TIC, però evidentment això depèn de cada tutora. A més de l’ordinador, crec que el tema d’utilitzar més varietat d’audiovisuals seria fantàstic: tele, vídeo, canó, radiocassette, retroprojector, gravacions... el que passa és que no hi ha recursos i tampoc ganes de fer-ho per la gran majoria del claustre, i és una pena perquè els nens podrien aprendre moltíssim. Entrevistadora: Moltes gràcies per a dedicar-me aquest temps per a explicar-me la teva experiència.

CONCLUSIONS 2.2

La interacció amb els altres és imprescindible per poder aprendre significativament ja que aquesta figura és el pont que et permet realitzar el salt entre els coneixements previs i aquells en els quals tu sol no podries arribar (ZDP).

Un camí possible és compartint històries ja que aquestes et permeten analitzar la teva pròpia experiència a través dels ulls dels altres i descobreixes nous reptes que mai t’havies plantejat. Per aquest motiu, és molt important que les persones que estem treballant en la docència utilitzem més aquesta pràctica per ajudar-nos els uns als altres i sapiguem treballar conjuntament per tal de millorar en la nostra pràctica educativa.

Si el nostre objectiu és ensenyar als nostres alumnes aprendre a aprendre nosaltres també hem de ser capaços de realitzar aquest procés a partir de la nostra experiència. Per aquest motiu, és molt important que revisem les nostres accions diàries

amb els companys de feina i si tenim la oportunitat amb els companys de seminaris de formació, d’universitat, etc.

CANVI CONCEPTUAL 2.1

A continuació exposaré alguns dels canvis conceptuals que s'han produït en mi des que vam començar la PAC 1 fins al dia d'avui. Tal i com podreu llegir, a cada pregunta hi ha una justificació del canvi conceptual que s'ha produït. En aquesta faig referència a d'altres preguntes més obertes de la primera avaluació. Anem-hi...

TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 7>> 3
A diferència d’abans, ara entenc la TE com una eina per a dissenyar, analitzar, aplicar i avaluar sistemàticament el procés d’ensenyament-aprenentatge.

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 8>>0
El coneixement no es pot tranmetre. Allò que podem “ensenyar” no és sempre el que els estudiants aprenen; per tant, el coneixement no pot transmetre’s de professors a estudiants.

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 4
Aquesta pregunta la deixaria amb la mateixa puntuació ja que continu considerant que s’aprèn més amb els companys i el consultor que no pas amb els materials. El significat es negocia de forma social, és a dir, a través del diàleg, de l’intercanvi d’opinions, de l’experiència dels altres... per tant, amb la lectura individual del material no aprens de la mateixa manera.

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 9>>1
Abans creia en un determinisme tecnològic ja que creia que la societat actual estava influenciada per l’avenç tecnològic i que l’evolució de les TIC eren les úniques responsables del nou marc contextual en el món. Avui dia crec que les relacions són més complexes i que el rombe ciència, tecnologia, societat i educació està vinculat per relacions bidireccionals. La interacció entre aquests quatre conceptes és mútua i en conseqüència, és difícil (per no dir impossible) marcar fronteres, com defensa el teixit sense costures.

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9
Mantinc aquesta puntuació ja que com a estudiants, treballem en comunitats d’aprenentatge i construcció del coneixement, aprofitant les habilitats de la resta i aportant suport social.

DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 5>>1
Que la tecnologia és neutral és un dels mites més assumits en la nostra societat. La tecnologia no és asèptica sinó que tot el contrari. La tecnologia transfereix els valors de la cultura que les han desenvolupat i no sols transmeten informació sinó que també transmeten valors i actituds.

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 2>>1
Continu amb el meu desacord amb aquesta afirmació ja que el debat virtual és una comunitat d’aprenentatge, per tant, a nivell personal suposa un benefici poder treballar d’aquesta manera ja que interacciones amb els companys, comparteixes opinions, i el que és més important, negocies per a poder elaborar significat.

TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 8>>4
Es aquesta pregunta es reflecteix un canvi conceptual força clar ja que la TE no s’encarrega únicament de les tècniques sinó que també s’ocupa de la metodologia i l’aprenentatge. En aquesta assignatura estem fent servir les TIC més com a instrument cognitiu que no pas com una ein de reproducció. El que no hem de fer és aprendre de la tecnologia sinó aprendre amb la tecnologia, transformant la informació en coneixement.

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 7>>6
Aquest és el primer debat al qual participo a la UOC. Un bon debat funciona si hi ha una bona organització, amb unes pautes i normes clares a seguir. La veritat és que el debat CTS va estar força clar ja que estava tot molt ben estructurat per carpetes i fils. No vario la meva puntuació ja que crec que sempre hi ha coses a millorar, res és perfecte.

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 8>>1
Tal i com he dit anteriorment, el coneixement no es transmet, per tant, les TIC són necessàries per a ajudar als alumnes a construir nous models.