MINIACTIVITAT 2.2

Història complerta

Entrevistadora: M’agradaria demanar-te que compartissis una història sobre l’ús de la tecnologia a la classe, en alguna sessió que trobis que ha estat un èxit. Educadora: L’experiència que explicaré es porta duent a terme des de fa tres anys al segon cicle d’educació infantil de l’escola. Des d’aleshores he deixat de ser tutora per passar a ser la mestra de reforç. Entre d’altres activitats, duc a terme activitats d’ensenyament-aprenentatge per tal d’iniciar els nens amb l’ordinador. Són nens petits i el que faig és tot a nivell molt bàsic, en quant a informàtica. Bàsicament fem jocs en què s’utilitza l’ordinador. Jocs que anys enrere es feien a la pissarra o en paper, ara els oferim l’oportunitat de fer-los a través de l’ordinador. Entrevistadora: En què consisteixen les activitats? Educadora: Són activitats de caire individualitzat, és a dir, vaig cridant als nens per a que facin les diferents activitats mentre estan amb la mestra fent jocs de taula. Utilitzem un CD multimèdia en què hi ha activitats dels continguts que treballem a classe. Com que estem parlant d’una edat en què tot just comencen, crec que és bo realitzar activitats que estiguin relacionades amb el temari de classe ja que estan contextualitzades en el seu aprenentatge. Bàsicament ens centrem en els conceptes que es treballen a classe, aprofitant-se del domini del ratolí. Molt poques vegades es demana que utilitzin el teclat. Entrevistadora: Quants anys portes treballant com mestra? Educadora: 9 anys. 6 com a tutora i 3 com a mestra de suport. Entrevistadora: Era la primera vegada que feies aquest tipus d’activitat amb l’ordinador? Educadora: Tant directament si. Quan era tutora, havia utilitzat l’ordinador a la classe per a explicar contes i fer diferents activitats com escriure alguna paraula amb el teclat, ensenyar a buscar diferents coses a internet... tenim la sort de tenir connexió d’alta velocitat, la qual cosa ajuda molt a l’hora de dur a terme qualsevol activitat. Entrevistadora: Quin grau de coneixement tens sobre les tecnologies? Educadora: D’informàtica tinc el que m’han anat explicant i el que he anat descobrint jo tots aquests anys, cada vegada en tinc més, l’experiència es nota. A casa utilitzo l’ordinador sovint i aquí a l’escola també. He estudiat, a més de magisteri, comunicació audiovisual la qual cosa fa que tingui un coneixement més ampli ja que hi ha moltes activitats que es poden dur a terme en aquesta edat i que hi ha molta gent que desconeix: es pot utilitzar, per exemple, un canó per a fer contes, jocs, ombres xineses... amb el vídeo es pot passar una pel·lícula, treure la veu i preguntar els nens què creuen que diuen els personatges pels gestos, per les expressions, com se senten, per tal de treballar les emocions, fer que els nens posin la seva veu... poc a poc s’haurien d’anar integrant aquestes tecnologies. Entrevistadora: Amb quin tipus d’alumnes treballes? Educadora: Amb nens de parvulari, de 3 a 6 anys. El nivell de les famílies és mitjà, mitja-alt. Estem parlant d’una escola que es troba al centre d’una ciutat. Entrevistadora: Quantes hores dediques a la setmana per a cada classe? Educadora: 1 hora per a cada classe però no dóna temps que tots els nens utilitzin l’ordinador ja que depèn del joc, de l’activitat i del nen, aquest pot trigar entre 2 i 5 minuts Entrevistadora: Què es pretén amb aquestes activitats? Educadora: Que els nens vagin familiaritzant-se amb l’ordinador. Que coneguin les seves parts, la seva funcionalitat bàsica i que arribin a final de cicle sabent utilitzar el ratolí correctament. A més, que arribin al primer cicle d’educació primària tenint les nocions bàsiques per a utilitzar l’ordinador per tal que no es trobin amb un món desconegut. Entrevistadora: Com s’avaluen si han assolit els objectius? Educadora: L’avaluació és continuada ja que vaig anotant, sempre que fan ús de l’ordinador, si segueixen i entenen les consignes indicades, si utilitzen correctament el ratolí, quin grau de precisió tenen, la lateralitat, etc. Entrevistadora: Amb quines dificultats et trobes? Educadora: La veritat és que és una activitat molt positiva en què els nens estan molt engrescats i molt interessants en allò que fan. De fet, tot i que viuen en un món envoltat de tecnologies no deixa de ser una novetat dins l’àmbit escolar. He de dir, però, que cada vegada em trobo amb més nens que tenen manca d’atenció, es distreuen amb facilitat, no tenen paciència...també els costa molt el maneig del ratolí, la direccionalitat... la veritat és que es reflecteixen molt les mancances que tenen a la classe. Amb el que també et trobes és hi ha nens d’un mateix grup que tenen nivells molt diferents. Entrevistadora: D’on va sorgir la idea d’introduir noves tecnologies en l’ensenyament? Educadora: Ho vam decidir l’equip de mestres d’educació infantil. Som nosaltres les qui hem impulsat que a cada classe hi hagi un ordinador. L’equip directiu al principi no ho entenia gaire. No entenien de quina manera es podia utilitzar l’ordinador amb nens de tan curta edat. Entrevistadora: Es veu una evolució entre els diferents nivells? Educadora: I tant que es veu. És una sort poder haver iniciat aquest tipus d’activitats ja que puc veure l’evolució que han anat fent els infants. Es nota més domini dels alumnes que estan a l’escola des de fa tres anys que no pas aquells nens que han arribat nous i que no han tingut contacte amb l’ordinador. Entrevistadora: I com actuen els nens davant d’aquest tipus d’activitats? Educadora: Molt bé. La gran majoria es mostren molt interessats. Els agradaria fer-ne més sovint, però el temps no ens ajuda. Entrevistadora: Com valores aquesta experiència? Educadora: Bé, però m’agradaria fer moltes més coses amb les tecnologies perquè veig que hi ha moltes possibilitats Entrevistadora: Has plantejat a l’equip de mestres la possibilitat d’utilitzar l’ordinador més hores? Educadora: Només cal que les tutores s’impliquin i dins de les activitats que duen a terme, integrin les TIC, però evidentment això depèn de cada tutora. A més de l’ordinador, crec que el tema d’utilitzar més varietat d’audiovisuals seria fantàstic: tele, vídeo, canó, radiocassette, retroprojector, gravacions... el que passa és que no hi ha recursos i tampoc ganes de fer-ho per la gran majoria del claustre, i és una pena perquè els nens podrien aprendre moltíssim. Entrevistadora: Moltes gràcies per a dedicar-me aquest temps per a explicar-me la teva experiència.